Un codi és el conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de les normes. En la teoria de la comunicació el codi és el conjunt que pot ser entès per l’emissor i el receptor. El codi que he utilitzat en aquest text, per exemple, és la llengua catalana. La codificació és el mètode que permet que un o la suma de diversos caràcters es transformi en un símbol de representació que ens condueix a un món menys lliure i, contradictòriament, més comunicatiu, ja que els alfabets i escriptures del món deixen de ser imprescindibles davant les noves normes de transmissió que tenen com a objectiu alienar-nos i induir-nos, ordenadament, en benefici d’allò comú en determinades conductes.
Majoritàriament tot passa a les ciutats, els nuclis d’ordre econòmic ansiosos d’acotar i capturar qualsevol espai lliure on els ciutadans puguin deambular. A fi de salvaguardar-nos de nosaltres mateixos, dia a dia, la voracitat del monstre devora i arriba a tots els racons de les nostres metròpolis i, mitjançant una pèssima còpia de Mondrian, codifica absolutament el terra i aquest terra que en els seus orígens fou el nostre terra passa a ser terra codificada.
“Terres codificats” és un homenatge a la nostra capacitat interpretativa d’aquest univers de senyals canviants i de vegades juxtaposats, emeses en formes i colors diversos. Aquesta és una mostra dels orígens on l’habilitat per identificar els autèntics camins de l’evolució ens conduïren a la transformació de les societats primitives, caçadores i recol·lectores en rurals i, posteriorment, urbanes estructurades en sistemes d’identificació dels espais globals per cadenes de caràcters i símbols.
Resum del text de l’exposició “Terres codificats” de Josep Bou. Inaugurada a l’any 2011 a la Galeria H2o de Barcelona.
