Durant uns dies, a la mateixa hora, vaig fotografiar les ombres que un ram de roses projectava a la paret de rajoles blanques il·luminada per la llum solar. Instants fugaços com l’efímera flor, carregats de matisos, reflexos, distorsions úniques i irrepetibles. Imatges fugisseres, imaginatives i evolutives.
La reflexió sobre la temporalitat de l’ombra projectada d’una flor efímera va conduir-me al concepte creatiu. I la narrativa fotogràfica prengué vida a través de les imatges capturades, sense concessions, en el més pur blanc i negre d’una ombra, com a resum de tots els colors.
En contraposició a la rapidesa en el moment de capturar les imatges, vaig decidir que la zona fosca, plàcida i tranquil·la del meu laboratori seria un bon lloc per iniciar un viatge fotogràfic creatiu on experimentar. El treball pausat, constant i reflexiu va conduir-me a triar com a suport dels vint-i-quatre originals de l’exposició, el paper de barbes de pH neutre fet a mà pel Museu Molí Paperer de Capellades tot emprant la mateixa tècnica de fa 800 anys amb fibres naturals de cotó i lli amb la Creu de Malta. Naturalment, l’elecció del suport va portar-me a emulsionar-los amb gelatina de plata mate jo mateix. Les llargues hores passades al laboratori van desembocar en el domini d’aquest tècnica fotogràfica i això va oferir-me un ampli ventall de possibilitats en futurs projectes.
Resum del text de l’exposició “Roses” de Josep Bou. Inaugurada a l’any 1999 a Espai Beethoven de Barcelona.
