Diu l’ètnia balué “l’estranger no hi veu encara que tingui els ulls oberts”. Durant un temps, Àfrica ha viscut en el meu subconscient. Cercava un llenguatge propi que allunyés les fotografies d’allò que representaven i expressés, en una doble lectura, una interpretació plàstica on afloressin realitats que em permetessin parlar d’allò que m’interessava d’aquest fragmentat continent, que he visitat diverses vegades.
L’encaix entre els codis de narrativa i la tècnica sempre són rellevants en un projecte i abordar la construcció de l’exposició com un voyeur de fets, vida, quotidianitat, tradicions, plasticitat, colors, olors i vivències fou un encert. Igual que optar per paper fet a mà, amb fibres naturals, segons la tècnica de fabricació antiga, i emulsió de color transportada per accentuar i potenciar la fragmentació d’Àfrica.
En els trenta originals i les deu foto-escultures amb les que he bastit l’exposició, al igual que en el dia a dia a l’Àfrica, res és superflu, ja que en ells hi manifesto les ingerències i carències que pateix aquest continent i que, silenciosament, nosaltres tolerem.
Resum del text de l’exposició “Àfrica” de Josep Bou. Inaugurada a l’any 2004 a la Galeria 22 d’Igualada.
