ULL DE BOU és la meva mirada de fotògraf al territori, ja sigui proper o llunyà, que he trepitjat sense menysprear-ne cap. L’espai més senzill i quotidià o el més valuós i sofisticat m’han interessat sempre per igual. No negaré que l’experiència m’ha aportat molt però diria, sense temor d’equivocar-me, que la intuïció ha estat la millor aliada que m’ha acompanyat al llarg de la meva trajectòria professional i personal.
Diu la Teresa que aquest projecte és el més personal de tots els que fet, ja que cada una de les fotografies que he utilitzat per bastir-lo expliquen històries sobre nosaltres. Potser no ho fan explícitament però si un les mira i observa detingudament, hi afloren els indrets, espais i territoris on hem viscut; si som més de mar o de muntanya; les ciutats que hem visitat i on ens hem perdut voluntàriament tot fugint de les recomanacions oficials; que l’art ens apassiona però no en totes les disciplines; i podria seguir amb un llarg etcètera. També, diu la Teresa, que allò que s’evidencia és, sobretot, les meves dèries, manies, obsessions i obstinacions fotogràfiques. I té raó, com gairebé sempre. Elles són la meva manera de mirar i sense elles no hi hauria ni ULL DE BOU ni cap altre projecte.
Si acceptem que triar i desestimar bones fotografies és imprescindible en la construcció d’un projecte fotogràfic i que la fotografia ens mostra instants creatius, conceptuals i documentals que expliquen i il·lustren històries, convindreu amb mi que, com autors i responsables d’un projecte, tenim el deure i fins hi tot la obligació de fer que siguin entenedors per a tots els lectors que tinguin a bé apropar-se a la nostra obra. Aquesta ha estat una premissa constant en la meva trajectòria i ULL DE BOU no n’és una excepció.
Resum del text de presentació «Una manera de mirar» de Josep Bou, editat el 2024.