Rodar món amb un globus terraqüi ha estat una pràctica artística on debatre amb mi mateix l’articulació del procés de realització, investigació, reflexió, anàlisi, estratègia i, fins i tot, interessos a curt o llarg termini d’un projecte fotogràfic. Una àrea de debat actiu entre el globus terraqüi i diferents enclavaments que es troben convivint en una convergència espacial i temporal determinada.
Les hores de reflexió sobre de quina manera havia d’encarar el projecte van conduir-me a la decisió de que volia que l’atzar formés part d’ell tot essent-ne un element preeminent. Aquesta decisió va portar-me a assignar al projecte, només, cinc globus terraqüis. Quan morís el darrer, jo clouria el projecte.
Si la primera pauta que vaig donar-me per la construcció del projecte fou l’atzar, la segona fou el viatge prenent com a punt de sortida el llogarret de la Catalunya interior on vivia amb la Teresa, la meva companya de vida que és còmplice d’aventures i imprescindible en aquest com en tots els meus projectes. Vam viatjar durant cinc anys amb un globus terraqüi instal·lat al seient del darrere del cotxe. I quan dic viatjar em refereixo des d’anar a comprar el pa al poble veí o anar a Bilbao per tornar a veure el Puppy, l’escultura realitzada per Jeff Koons.
L’anàlisi del projecte en la seva globalitat per adaptar-lo del format online al de llibre m’ha permès adonar-me que els objectius marcats en el moment de la seva creació i motiu de la seva realització han estat assolits en escreix.
Resum del text de presentació Viatge amb un globus terraqüi de Josep Bou, editat el 2022
